Esquerra Oberta Bunyola reclama l’alliberament dels deu presos polítics de l’estat espanyol

EOB considera inacceptable l’actitud poc democràtica de l’executiu Rajoy que compta amb la complicitat de PSOE i C’s.
Esquerra Oberta de Bunyola titlla de vergonya democràtica el fet que Espanya tengui, a dia d’avui, deu persones empresonades per les seves idees polítiques. A més, l’agrupació bunyolina es mostra indignada amb la complicitat tant del PSOE com de C’s a l’hora d’aplicar dures mesures repressives contra el Principat de Catalunya.

El portaveu d’EOB, Andreu Bujosa, qualifica de “menyspreu democràtic” el fet que Espanya no garanteixi un judici just a deu persones que només reclamen, de manera pacífica, la llibertat de Catalunya. Bujosa considera que la resposta del govern espanyol (amb connivència amb PSOE i C’s) és del tot  desmesurada i apel·la al diàleg entre les dues parts. A més, Bujosa manifesta que “per molts ciutadans responsables i pacífics que empresonin no podran acabar amb la dignitat, les creences i les esperances de la majoria dels ciutadans de Catalunya”.

Per una altra banda, EOB se suma a les mostres de suport als presos polítics i n’exigeix l’alliberament ja que considera una ignomínia tancar líders socials capaços de mobilitzar, durant anys, milions de persones de manera pacífica i polítics que s’han limitat a complir allò que duien al programa electoral per
complir el mandat democràtic pel qual foren elegits.

Finalment, Esquerra Oberta remarca que sense diàleg no hi pot haver acords i que la judicialització iniciada pel govern d’Espanya no és una bona manera d’encarar aquest envit.

ALS HEROIS REPUBLICANS

Parlament central de l’acte d’hometatge a la república llegit pel cineasta, escriptor i periodista Antoni Maria Thomàs, director del documental Nosaltres, els vençuts.

Als herois republicans

Se’ns diu: “No és hora de mirar cap al passat”. I és fals. Les víctimes del franquisme són presentes, segueixen vives en el record, de vegades encara dolorós. Demanen justícia. Molts dels seus familiars, als 78 anys de la Guerra civil que acabà amb la II República, encara no poden saber on són els cossos. Encara atrapen records entre els laberints de la memòria.
Rescatar la memòria de les víctimes de la repressió franquista té una finalitat restauradora. Necessitem rescatar la memòria des de la veritat, perquè tota convivència basada en l’amnèsia i no en els coneixements dels fets, pot acabar per ser fictícia. I ja se sap, que els pobles que ignoren el seu passat es veuen abocats a repetir-lo.
La nostra és una societat una part de la qual que reclama allò més elemental: saber a on es troben on plorar, on dignificar a la fi aquelles i aquells que els precediren i que moriren per les llibertats part de les quals avui tenim. Però la Dreta proclama: recordar el passat no serveix de res, recuperar la memòria històrica dur a reobrir les ferides, per tant, la memòria històrica ha de quedar tancada en la camissa de força de l’oblit o ha de restar, com una ficció, o com una mitologia. Així s’entén que els historiadors no tinguin encara ara accés lliure a determinats arxius que ajudarien a avançar en el coneixements i trobar noves víctimes del franquisme.

Se’ns diu: i les víctimes innocents de l’altre bàndol? I dic: Els seus familiars varen ser glorificats, compensats econòmicament. Alguns, lladres, es quedaren amb propietats dels vençuts. Altres, reberen pensions vitalícies, places de funcionaris…. Els morts dels vencedors varen poder ser plorats als cementiris, varen rebre homenatges públics, els seus noms escrits a les façanes de les esglésies, als carrers. Els vencedors de la Guerra civil varen poder explicar en 40 anys i de mil formes i maneres la seva versió de l’enfrontament: Varen ser 40 anys d’autèntic allau d’adoctrinament combinat amb el menyspreu social, la injúria, la calumnia i la persecució del vençut.

Se’ns diu: “En totes les guerres hi ha morts”. Sí, però a Mallorca en concret tot just hi va haver 15 dies de front de guerra. I en canvi des del mateix 19 de juliol es començà a assassinar. S’assassinava, a los voreres dels camins i carreteres, es llançaven cossos als pous, a singles i penya-segats. Es torturava, s’apallissava, es violava, es castigava brutalment, s’exhibien presoners com a trofeus de caça. I una part de tanta repressió es perllongà al llarg dels anys de la postguerra, no calia aturar l’afany de revenja, de sang, de cobdícia, de barbàrie. I seguiren perseguint a tots aquells que s’oposaven a l’estat dictatorial sorgit del feixisme. Un número indeterminat de víctimes de la Guerra civil segueixen a innominades fosses, a desconeguts indrets. Es calcula que avui Espanya és, després de Cambodja, el país del món amb més fosses comunes: són més de 100.000 a l’Estat els que encara romanen desapareguts.

Sortosament aquí, la recent Llei autonòmica de fosses, un dels encerts legislatius més just i eficaç del nostre govern autonòmic, ha posat fil a l’agulla, i amb rigor i respecte, s’han obert ja unes primeres fosses en el Cementiri de Porreres, aquell indret que junt amb el cementiri de Son Coletes de Manacor, i el de Ciutat, va ser autèntic matador d’homes i dones republicanes durant els primers i atziacs mesos de la contesa civil. A Porreres, fins ara s’han pogut recuperar una cinquantena de cossos, s’ha començat a reparar la ignomínia.

I aquí on estem ara, vora la fossa comuna, és on es llançaven els cossos dels assassinats, trobats al matí, a terra tacada per la sang ja seca, a les vores de la carretera de Sóller, tirats al torrent de Ca Na Cili, al camí de Son Amar, al Camí de Caubet… segons ens relata l’excel·lent llibre de Xavier Margais. L’autòpsia determinava que tots havien patit hemorràgia cerebral, hemorràgia pulmonar… eufemismes per tal d’amagar els trets, els forats de les bales al cos, al cap.
I això mateix passava a tants d’indrets de l’illa, durant mesos, fins formar un gegantí caramull de cossos de jornalers, de treballadores i treballadors, de comerciants, de mestres d’escola, de professors, de metges, de dirigents sindicals de dirigents polítics, de batles, de regidors..
Parafrasejant l’autor Georges Bernanos l’escriptor francès, catòlic i de dretes, autor del llibre “Els grans cementiris sota la Lluna, que denuncià la sagnant repressió franquista a Mallorca durant els primers mesos del cop d’Estat franquista:
He vist travessar la Rambla de Ciutat, camions plens d’homes (…) Camions grisos de la pols del camí, també grisos els homes, asseguts de 4 en 4, molt quiets. Els horabaixes, a l’hora que tornaven del camp, a les nits, mentre dormien, els treien de les seves cases per a portar-los cap a la mort. Partien amb la camisa aferrada al cos per la suor. Els braços encara cansats pels treball del dia, deixant el plat de sopa sobre la taula (…). Eren homes que no havien matat ni ferit a ningú”.
(Per suposat que Bernanos va publicar el llibre a França l’any 1938, i al nostre país només es va publicar ben entrada la democràcia).
I tot es feia en nom de Crist, perquè l’Església beneïa els botxins cantant els te deums d’agraïment que arrabassaven d’arrel i amb sang i llàgrimes, tantes idees “malignes” de llibertat, d’igualtat, de fraternitat entre els homes i dones; perquè enviava els seus ministres a repartir benediccions finals als agonitzants, a peu dels paredons.

I mentre, funcionaven les nombroses Comissions de depuració, que requisaven bens, terrenys, cases, finques, que castigaven amb glops obligats d’oli de ricí a dones i homes “desafectes al Movimiento”; d’això se’n sap a aquí a Bunyola, com a tants altres pobles de l’illa. Comissions moltes vegades formades per veïns que feia uns dies encara saludaven als ara vençuts i que ara manaven rapar els caps de dones que havien gosat gaudir dels drets igualitaris de la República…, que expulsaven a mestres d’escola, que delataven als que s’havien amagat, que negaven que tants i tants treballadores i treballadors trobessin feina, de manera que ben prest es va estendre per tota l’illa, junt amb una gran fam física, real, es va estendre com una boira grisa, gairebé negra: la paralitzant boira de la por.
El forense Francisco Etxeberría, que ha exhumat els cossos de la fossa del cementiri de Porreres, declarava fa poc: no pot ser que encara hagi persones que quan parlen de Guerra civil i de la repressió ho facin amb por. No pot seguir existint aquesta por, digué. Encara existeix?

I és que sobre aquesta por els vencedors acumularen més i més mentides de manera que la II República, que havia proclamat i estès els drets i les garanties dels ciutadans i ciutadanes per primer cop en la història de l’Estat, va passar a ser objecte de denigració sistemàtica pels vencedors, el seu prestigi polític democràtic i el seu prestigi social, varen ser arrossegats pel fang de la deshonra inventada, fins afectar la mateixa arrel del concepte República i convertir-lo amb una mena de Caixa de Pandora on restaren tancats tots els “mals socials”… No gosés ningú obrir aqueixa Caixa sota pena de despietat càstig. D’aquesta manera, de tantes maneres, es tractava d’arrancar per sempre més tota esperança als vençuts que sobrevisqueren, i a tots nosaltres, les generacions que els seguirem.

I tanmateix la II República aquell 14 d’abril de 1931 que avui commemorem va ser rebuda amb grans i fundades esperances, amb enorme alegria: Un testimoni em contà, (quan el rodatge del documental Nosaltres els vençuts, sobre la Guerra civil i primera postguerra a Mallorca), que sent ell infant son pare el portà a la plaça, a veure hissar la nova bandera, la mateixa que avui ens acull aquí. “Tothom estava content, -em va dir-, tothom reia. De sobte vaig reparar –continuà dient- un home ben major que plorava. Li vaig demanar al pare: i aquest home, per què plora…? I ell em digué: Plora d’emoció, plora d’alegria!”
Tal vegada l’ancià de 1931, emocionat recordava en aquells moments el naixement de la primera República l’any 1873, aquella de la qual Emilio Castelar, polític de l’època, amb la retòrica que aleshores s’estilava, digué a la primera Assemblea dels diputats: “Señores, saludemos la República como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra Patria”.

I així mateix va ser rebuda la Constitució de la II República, perquè fins aleshores es treballava els 6 dies de la setmana, i si ho requeria el patró, també els diumenges matí. El caciquisme dominava aquí des del segle XIX. Les mullers no podien votar, el codi civil i penal les subjectava a l’home en no poques situacions essencials… Totes les llibertats individuals estaven restringides, mai s’havien reconegut. L’Església catòlica exercia el domini sobre voluntats i pensaments… Per què seguir?
Així que quan la II República aprovà la Constitució, molts quedaren astorats en llegir o en sentir dir que l’article primer proclamava que la República es definia com a una democràcia de treballadors de tota classe, que se organitzava en règim de Llibertat i de Justícia i que els poders emanaven del poble. O que el segon article deia que tots som iguals davant la llei, o el tercer que l’Estat no tenia cap religió oficial… I així fins 125 articles que establiren per primera vegada al país un Estat modern. Honor i Glòria de la República!

Una República que va posar els fonaments per una desenvolupament polític, social i econòmic com mai s’havia vist, d’aquí aquest homenatge d’avui als seus valors individuals i col·lectius. Creà més de 6.000 escoles en els curts anys que la deixaren existir. Escola única, obligatòria i gratuïta en la primària, llibertat de càtedra, i sempre ensenyança laica oficial. A més, anunciava que s’establirien beques per a garantir l’accés a tots els econòmicament necessitats als distints graus de l’Ensenyança.
Una República que al cap de 87 anys és obligat sigui homenatjada en les seves ciutadanes i ciutadans assassinats en la defensa de la llibertat que va portar, en defensa de l’emancipació que va impulsar, en defensa dels drets que va desenvolupar. Homenatjar-la avui en les ciutadanes i ciutadans que patiren tortura, presó, repressió sota el jou brutal del Franquisme, truncades les seves trajectòries de vida per molt de temps. Homenatjar-la en les ciutadanes i els ciutadans que malgrat tot, d’una manera o altre, saberen, volgueren fer front i amb coratge escampar cop a cop aquella boira espessa i negra de la por que ens imposaren a sang i foc. Justament homenatjada també front una monarquia que se’ns imposà com sarcàstica ganyota final del dictador.

A la dreta, que no ha volgut o, diguem, que no ha sabut encara rompre els lligams que l’uneixen amb aquella dreta assassina, li agradaría que la memòria recreés el passat com un trauma social i no com una postura política, per això redueix tot el que va passar no a una lliçó d’allò que no ha de tornar a succeir sinó, en el millors dels casos, com a fets inevitables, causats per les ideologies que són “danyoses, perjudicials” per a la societat, diu. Vet aquí un discurs que ens remet directament a la dreta d’aquells 40 anys de dictadura.
Bé està aquest obligat homenatge a l’indret que acull despulles d’herois . Però ja és hora que també anem a les places, als carrers, a proclamar l’Honor i Glòria de la República.
I avui quan comprovem que la persistència de la Dreta en el poder central ens retalla, ens mina, ens nega poc a poc les conquestes socials, laborals, polítiques, retalla por a poc les llibertats d’expressió, de manifestació, de vaga que tant constaren aconseguir

Avui més que mai proclamem: Visca la República!
Visca la Tercera República que prest ha d’albirar!

​​​​​​​Antoni Mª Thomas
​​​​​​​Bunyola 15 abril 2017

L’Ajuntament publica, per fi, els sous dels regidors durant tot el 2015

Satisfacció d’EOB davant la publicació de la despesa municipal destinada a salaris polítics.

Era el març de 2013 quan EOB presentà una moció de transparència per fer públic el salari de cada regidor perquè així els bunyolins sabessin què costa el total dels regidors al poble. La moció va ser aprovada per unanimitat però ni el Partit Popular ni AVI feren mai pública aquesta dada.

foto_parnot301560És per això, per tant, que des d’EOB ens mostram satisfets per la publicació de la xifra destinada a sous públics durant l’exercici del 2015. Era un compromís que des de la nostra agrupació teníem amb el poble i que així férem constar en el nostre programa electoral.

Des d’EOB volem remarcar que obrir les portes de l’Ajuntament a la ciutadania és la nostra prioritat com a equip de govern i que consideram imprescindible la transparència amb aquests temes tan sensibles pels bunyolins.

Finalment, per a Esquerra Oberta, és motiu de satisfacció poder anunciar que la previsió de la xifra destinada a la despesa de sous públics durant l’exercici del 2016 serà significativament inferior.

Satisfacció davant la notícia de la gratuïtat del Túnel de Sóller

Des d’EOB ens mostram molt satisfets davant la notícia de la gratuïtat del Túnel de Sóller per a sollerics, fornalutxencs, deianencs i bunyolins.

Després d’anys de lluita col·lectiva, des d’EOB ens sentim orgullosos que, per fi, els bunyolins puguem tenir accés al Túnel de Soller de manera gratuïta

Avui s’ha sabut que els bunyolins i deianencs podrem gaudir, per fi, de la gratuïtat del Túnel de Sóller de manera imminent. Aquest serà el pas previ que el Consell de Mallorca té previst abans del rescat definitiu de la concessió, fet que provocarà que tots els mallorquins ens puguem alliberar, d’una vegada per totes, d’una taxa injusta i abusiva.

Des d’EOB ens enorgullim d’aquesta notícia ja que ha estat una reivindicació per la qual hem lluitat des del primer moment. Una reivindicació, a més, que fa anys que perdura i que, pel que sembla, per fi s’acabarà.

La notícia del rescat del Túnel de Sóller per part del Consell de Mallorca posa en evidència que era una qüestió de voluntat política posar fi a aquesta situació ignominiosa que patim no només els bunyolins sinó tots els mallorquins.

Finalment, des d’EOB desitjam que el rescat definitiu arribi aviat i que els mallorquins quedem, per fi, lliures de peatges!peaje-tunel-de-soller

Esquerra Oberta fa públic el seu suport total a l’equip de govern de Manacor

EOB, agrupació que presideix a dia d’avui l’Ajuntament de Bunyola, se solidaritza amb Miquel Oliver i la resta de regidors que formen l’equip de govern de la capital de llevant.

Andreu Bujosa, portaveu d’EOB i batle de Bunyola, mostra el seu suport tant a Miquel Oliver, actual batle de Manacor, com a la resta de regidors que formen govern.

Bujosa destaca que, com a Bunyola, el passat mes de maig, una força progressista superà en vots el partit popular a la capital de llevant. També com a Bunyola, era una candidatura jove però amb una gran experiència municipalista.

Des d’Esquerra Oberta pensam que, tot i ser legítima, és indigne una moció de censura just quatre mesos i mig després d’unes eleccions en les quals els manacorins parlaren i ho feren clarament a favor d’un canvi. És evident que en aquest lapse de temps no s’ha pogut cometre cap error tan súmament greu pels interessos dels ciutadans manacorins que justifiqui cap moció de censura.

Finalment, des d’EOB volem agrair la feina iniciada per l’actual ajuntament de Manacor, que ha demostrat que una altra manera de fer política és possible. A

Manacor, a Bunyola i a tants altres municipis d’aquesta illa on el canvi ha estat possible, tenim l’obligació de no retrocedir ni cedir davant de les pressions de ningú. Per això, com a bunyolins, seguim defensant el mateix que defensen a Manacor: transparència, il·lusió i feina.

Esquerra Oberta de Bunyola demana respecte a la veu del poble de Catalunya

Esquerra Oberta de Bunyola és una organització política republicana, democràtica i d’esquerra que té com a referent la defensa del pluralisme, dels drets humans i dels drets dels pobles i del medi ambient; fomenta la seva ideologia i l’acció política en la defensa dels interessos dels sectors productius i de les classes populars i practica la democràcia participativa.

Defensam el dret a decidir per part dels ciutadans de qualsevol comunitat del món, de la més petita a la més gran, de la que tengui més tradició històrica nacional a la que sorgeixi de noves voluntats d’accés a la sobirania mai no plantejades amb anterioritat, d’acord amb el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides que va entrar en vigor el 1976, segons el qual “tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural”.

Des de la nostra identitat com a integrants de la comunitat formada per les terres de parla catalana, i des d’un poble que comparteix amb Catalunya un model econòmic i social caracteritzat pel mal tracte polític i econòmic que rebem de l’Estat, hem de recordar que les mancances que patim en sanitat, en educació, en serveis socials, protecció del territori, infraestructures viàries, de transports i de comunicació ens aboquen a un futur social i econòmic insostenible per als nostres joves, els nostres treballadors, els nostres padrins, tota la nostra gent que cada dia s’esforça per tirar endavant i viure millor, però que topa amb un Estat insolidari.

L’obstinació centralista de tots els governs de l’Estat del PP i del PSOE, que no han volgut atendre les demandes de canviar la Constitució en benefici de la pluralitat de tots els territoris de l’Estat i de les necessitats dels seus ciutadans, és el que ha portat a l’actual situació en relació a les eleccions del 27 de setembre a Catalunya: les postures manifestades des dels òrgans de poder de l’Estat (i els grans sindicats, i els partits polítics que s’alternen en el poder, i les grans empreses beneficiàries de les seves polítiques) són impròpies d’una democràcia consolidada i contrasten amb el caràcter democràtic manifestat pel Canadà en relació al Quebec o el Regne Unit respecte d’Escòcia; aquest fet, com a ciutadans de l’estat espanyol ens omple d’indignació i de vergonya.

El problema de Catalunya, de Bunyola, de Mallorca, de la resta de les illes Balears, de tots i cada un dels Països Catalans, és un problema de poder polític i, des d’aquesta mancança compartida, trobam del tot legítimes les decisions que prengui el poble de Catalunya en funció dels resultats electorals de dia 27 de setembre i consideram que els governants de l’Estat han de respectar la voluntat dels ciutadans de Catalunya expressada a les urnes i han de negociar seguint el principi del benefici comú i abandonar definitivament les amenaces i les estratègies de confrontació que tant ens perjudicarien a nosaltres.

Bunyola, 24 de setembre de 2015

EOB en la mort del nostre company i amic Climent Garau

Esquerra Oberta de Bunyola vol expressar la seva gran consternació i tristesa per la mort del nostre admirat company i amic, bunyolí il·lustre, Climent Garau i Arbona, que ens ha deixat avui dematí als 90 anys d’edat.

Fotografia: Jaume Mateu Batle (http://bunnova.blogspot.com/)

Fotografia: Jaume Mateu Batle (http://bunnova.blogspot.com/)

En Climent va ser, ha estat i serà ja per sempre un referent de la lluita i la constància per les llibertats i la justícia del nostre poble. Lluitador incansable, benefactor de Bunyola, la seva tasca, bé des de la farmàcia del nostre poble durant 30 anys, des d’on tant va ajudar a les famílies treballadores bunyolines, bé com a activista social i polític per a la recuperació de la llengua, la cultura i la llibertat del nostre país, ha estat sempre un referent per la nostra agrupació. Nosaltres ens sentim hereus de la seva tasca i la continuarem en la mateixa dediació, amor i esforç que ell. Honorats per l’amistat que ens va concedir i el suport que sempre ens va mostrar, tancant la nostra llista en les dues darreres eleccions municipals, recollim avui el seu testimoni amb més força que mai, amb més il·lusió que mai i, sense deixar de banda la tristesa que avui ens ha envaït, amb l’alegria de saber que la nostra acció sempre serà guiada per la força de la seva obra, que ens ha acompanyat ara i ens acompanyarà sempre.

Tot el poble de Bunyola ha de sentir-se orgullós d’haver acollit, estimat, i ser estimat, durant tants d’anys per una home cabdal, figura importantíssima de la cultura catalana i de Mallorca com ha estat en Climent Garau i Arbona, amic, company i benefactor. Des d’EOB ens sumam al condol i volem fer arribar a la seva família el nostre amor i suport més sincer.

Fins sempre, estimat amic.

ESQUERRA OBERTA BUNYOLA DEMANA EL RETORN DEL PALAU DE MARIVENT A TOTS ELS MALLORQUINS

mariventEsquerra Oberta Bunyola considera que el Rei i la Família Reial han de retornar el Palau de Marivent a tota la població mallorquina, ja que aquest Palau va ser cedit per la família Saridakis amb la condició que s’hi fés un museu obert al públic.

Creiem que, amb el canvi polític que el poble ha reclamat, és l’hora que els nostres representants facin feina en la direcció que el Palau de Marivent sigui obert al públic.

Consideram també que Felip VI, com a cap de l’Estat i atesa la seva vinculació amb les illes, hauria de procurar un finançament just per al nostre territori.

Bunyola estalviarà 8.000€ a l’any per la renúncia de Mercè Bujosa a les dietes

Mercè Bujosa, regidora de l’Ajuntament de Bunyola per EOB, anuncià en el darrer ple municipal la seva decisió de renunciar a les assignacions que li corresponen en l’exercici de les seves funcions de regidora, atès que ho compatibilitza amb les funcions de portaveu del grup MES per Mallorca al Consell de Mallorca, on tendrà dedicació exclusiva.

És un fet que la nostra agrupació vol destacar i, a la vegada, agrair. Destacar perquè és una decisió voluntària, només guiada per raons ètiques. Com a responsable de l’Ajuntament de Bunyola, tindria dret a les corresponents indemnitzacions i dietes. Però hi ha volgut renunciar apel·lant al codi ètic de MES per Mallorca, i ho ha fet convençuda i resoltament.

Per les raons esmentades volem agrair-li públicament el seu gest generós, el qual, a més, beneficia a totes les bunyolines i bunyolins, atès que la renuncia a les seves assignacions suposa un estalvi d’uns vuit mil euros anuals.

1 2 3 14