Esquerra Oberta Bunyola reclama l’alliberament dels deu presos polítics de l’estat espanyol

EOB considera inacceptable l’actitud poc democràtica de l’executiu Rajoy que compta amb la complicitat de PSOE i C’s.
Esquerra Oberta de Bunyola titlla de vergonya democràtica el fet que Espanya tengui, a dia d’avui, deu persones empresonades per les seves idees polítiques. A més, l’agrupació bunyolina es mostra indignada amb la complicitat tant del PSOE com de C’s a l’hora d’aplicar dures mesures repressives contra el Principat de Catalunya.

El portaveu d’EOB, Andreu Bujosa, qualifica de “menyspreu democràtic” el fet que Espanya no garanteixi un judici just a deu persones que només reclamen, de manera pacífica, la llibertat de Catalunya. Bujosa considera que la resposta del govern espanyol (amb connivència amb PSOE i C’s) és del tot  desmesurada i apel·la al diàleg entre les dues parts. A més, Bujosa manifesta que “per molts ciutadans responsables i pacífics que empresonin no podran acabar amb la dignitat, les creences i les esperances de la majoria dels ciutadans de Catalunya”.

Per una altra banda, EOB se suma a les mostres de suport als presos polítics i n’exigeix l’alliberament ja que considera una ignomínia tancar líders socials capaços de mobilitzar, durant anys, milions de persones de manera pacífica i polítics que s’han limitat a complir allò que duien al programa electoral per
complir el mandat democràtic pel qual foren elegits.

Finalment, Esquerra Oberta remarca que sense diàleg no hi pot haver acords i que la judicialització iniciada pel govern d’Espanya no és una bona manera d’encarar aquest envit.

Quin és el producte que ofereix un partit polític?

targeta blava PPLa targeta blava del PP és mercantilitzar la militància política. Si ja massa freqüentment, i per desgràcia, es descobreixen personatges que demostren haver entrat en política només per enriquir-se, ara el partit majoritari ofereix descomptes mitjançant una targeta. L’ètica política no hauria de permetre actuacions com aquesta. Quan algú es decideix a tenir la targeta d’una gran superfície o d’un proveïdor de benzina no ho fa per simpaties especials, ho fa simplement perquè li reporta un guany directe via descompte. En aquests casos, tant la gran superfície com el proveïdor de benzina ho saben, però saben també que oferint la targeta i el descompte tendrà més clients que consumiran el seu producte o productes, que han generat una vinculació en base a uns interessos econòmics. Quin és el producte que ofereix un partit polític?, quins són els clients que vol fer gràcies a la targeta?. És la primera passa per posar preu al vot?

La oposición reclama la retirada del amianto del instituto Guillem Colom

J. Mora

Los partidos Més per Sóller, Agrupació Deià y Esquerra Oberta de Bunyola han presentado en sus respectivos ayuntamientos una moción en la que instan a la Conselleria de Educación para que retire el fibrocemento que contiene amianto en el instituto de secundaria Guillem Colom de Sóller.

En un comunicado, las tres agrupaciones aseguran que el amianto “puede producir peligrosas enfermedades por inhalación mantenida de las fibras de amianto” si este material se deteriora, se rompe o se manipula indebidamente”. Ponen de manifiesto que en recinto del instituto de Sóller existen unos pasillos exteriores que están recubiertos con planchas de fibrocemento que contienen la sustancia nociva, puesto que su instalación es anterior al 2001, año en el que se prohibió su uso en España.

Denuncian que el de Sóller es uno de los 35 centros educativos de Balears que todavía tienen el amianto en sus instalaciones. En este sentido, los concejales afirmaron que “la falta de recursos no puede ser una excusa para acabar con la retirada de la uralita con amianto de los centros educativos, ya que encuentran dinero para aquello que quieren”.

Diario de Mallorca 27/03/2014 

EOB lamenta que guerres internes dins el PP hagin endarrerit la construcció de l’escoleta de Palmanyola fins avui

Finalment, després d’anys d’espera i demandes veïnals, Palmanyola comptarà amb una escoleta municipal, tal com explicava el diari Última Hora en la seva edició de divendres. No obstant, des d’Esquerra Oberta de Bunyola ens sorprèn que la construcció d’aquesta infraestructura sigui assumida per la conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, i no per la d’Educació.

Ens sorprèn més encara si es té en compte que l’equip de persones que dirigeix l’ajuntament de Bunyola i la junta local del PP (Jaume Isern, Guillem Estarellas) és el mateix que dirigeix la Conselleria d’Educació: com és que, des de la seva doble posició privilegiada de gestió educativa i gestió municipal, ni el senyor Isern ni el senyor Estarellas han actuat per solucionar aquesta mancança a Palmanyola, i ho ha hagut de fer, finalment, la conselleria d’Agricultura?

Tot plegat, per bregues internes entre les juntes del PP de Bunyola i de Palmanyola, que exporten la seva mala relació a les institucions, i fan pagar les seves males relacions personals als ciutadans del nostre municipi. Des d’EOB lamentam profundament aquesta immaduresa política, i instam als responsables de l’ajuntament i ELM de deixar de banda, definitivament, les lluites de partit a l’àmbit intern de la seva organització, i centrar-se en fer bé i amb responsabilitat la feina per la qual varen ser elegits, per tal que mai més els veïnats de Bunyola i Palmanyola hagin d’esperar anys per tenir una escoleta o qualsevol atra infraestructura necessària.

Veure relacionat:

    Palmanyola recibe 685.000 euros del Govern para construir una ‘escoleta’ (Ultima Hora)

Bunyola, 28 de maig 2012 (Article de Josep Ramon Balanzat)

Just acaba de fer un any dels esdeveniments que van commocionar el poble de Bunyola. Aquest dia s’esperava que el president del PP, Jose Ramon Bauzá es reunís amb els seus acòlits bunyolins. Com ja estava passant a tots els municipis on es feien aquestes reunions, la gent l’esperava al carrer per fer-li notar el seu descontentament per les decisions que estava prenent en contra del català.

A Bunyola aquella tarda hi havia molta gent al centre del poble manifestant-se de forma pacífica. Un gran desplegament de cotxes i furgonetes de la Guardia Civil es va fer present i va crear malestar entre la gent allà reunida. Uns moments després un grup de joves es va asseure enterra davant els vehicles per bloquejar simbòlicament durant uns minuts el seu pas. Quan els joves ja s’estaven aixecant i dispersant el caporal de la Guardia Civil va ordenar les detencions al crit de ¡ahora! Una quinzena d’efectius del cos armat es van mobilitzar immediatament i van agafar violentament tres dels manifestants, els van ficar dins els vehicles i se’ls va emportar a la caserna. Allà van tenir que pasar la nit i patir insults, humiliacions i vexacions.

Per sort o por desgràcia jo vaig ser testimoni directe de tot això que estic contant i, fins i tot, vaig poder fer algunes fotos de la repressió patida moments després per alguns familiars que s’acostaren a veure que havia passat amb els seus fills.

Aquest acte violent de les forces de la Guàrdia Civil a Bunyola no té cap justificació. Tots els manifestants van actuar en tot moment de manera pacífica. Cap agent va rebre cap agressió. I el més trist de tot és que el PP de Bunyola va aplaudir aquest acte de violencia policial.

És aquesta la democràcia que vol el PP ? Tot calladets i a casa. Sembla que s’estan acabant les manifestacions, s’està acabant la llibertat d’expressió. Volen fer el que vulguin amb total impunitat. Segons ells,ningú ha d’aixecar la veu per denunciar els abusos i les cacicades… que para eso nos han votado !

Article publicat a El Periscopi

Desobediència civil, ara més que mai

Deia Albert Einstein que el Món no està en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat. Mai ens hauríem pogut imaginar un retrocés tan gran en el drets cívics i democràtics com el que estam patint ara mateix. Mai tan pocs havien fet tant de mal a tanta gent. Les decisions més greus i retrògrades, les lleis més inhumanes i perjudicials que estam patint en dècades han estat decidides per polítics que han estat elegits en unes eleccions. “democràtiques”. Els avala l’haver rebut el major nombre de vots.

I ara, què fem? Callam i maleïm els resultats electorals? Pregam perquè a les properes eleccions guanyin “els nostres”? Pensam que no tenim dret a queixar-nos perquè això és el que ha volgut el poble?. De cap manera. Aquesta és la trampa en la que volen que caiguem: resignació, passivitat i conformisme.

En aquests moments és quan la reacció ciutadana ha de ser més proactiva i contundent que mai. Fins ara la majoria de col•lectius afectats per aquelles decisions criminals s’han limitat, amb excepcions, a manifestar el seu rebuig amb una presencia continuada al carrer. Això no és suficient.

Les manifestacions no solen servir per fer tornar enrere decisions preses o decidides; vegem l’exemple de la sanitat madrilenya que ha estat mobilitzada des de fa setmanes i no ha aconseguit cap canvi en el procés de privatització. Hem de fer una passa endavant i començar a exercir la desobediència civil. A l’Edat Mitjana, un gran filòsof i teòleg com Sant Tomàs de Aquino ja deia que cap home no està obligat a obeir una llei injusta.

Què vol dir en el nostre context actual exercir la desobediència civil ? Intentaré posar alguns exemples:

El personal sanitari ha d’atendre qualsevol persona que ho necessiti, tingui papers o no, sigui blanc o negre, sigui pobre o sigui ric. Afortunadament ja hi ha hagut un bon grup de professionals que ha anunciat que ho farà.

Els mestres i professors han de fer cas omís a les amenaces i pressions que intenten condicionar la seva llibertat de càtedra i d’expressió i seguir defensant un educació pública i amb valors.

Els jutges haurien de negar-se a aplicar lleis i normes manifestament injustes i discriminatòries.

Aquests són només uns pocs exemples de desobediència civil però n’hi ha molts més. Només quan puguem provocar al poder el farem reaccionar. Només quan perdem la por al poder el podrem guanyar. És a les nostres mans.

Article publicat per Josep Ramon Balanzat a El Periscopi

Els culpables del deute del solar de Ca’n Nadal.

Carta de Mateu Carrió Muntaner, arquitecte de l’Ajuntament de Bunyola de 2004 a 2008 i redactor de la revisió del PGOU.

_______________

EL REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE BUNYOLA GUILLEM ESTARELLAS HA ACONSEGUIT EL QUE VOLIA.

Quan fa uns dies vaig llegir la notícia en els diaris que l’Ajuntament de Bunyola haurà de fer front al pagament de prop d’un milió d’euros a la propietat d’uns terrenys urbans situats en la part baixa de la costa de s’Estació, vaig recordar uns fets que vaig viure fa uns anys, relacionats molt directament amb ella.

En efecte, tal com molt bé s’explica en la premsa, en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Bunyola, vigent des de l’any 1982, els terrenys en qüestió tenen la qualificació de zona d’aparcament, i malgrat no queda explícit que hagin de passar a ser de titularitat municipal, els tribunals han donat la raó als seus propietaris quan han exigit l’expropiació, sol·licitud que aquells podien haver fet, emparats per la llei, als cinc anys de l’aprovació del PGOU i que per les raons que fossin no ho havien dut a terme.

Els fets en els qual vaig participar personalment comencen, cap a l’any 2005 o 2006, quan era Batlessa de Bunyola la Independent Maria Cabot la qual, en nom propi i dels demés grups municipals que la recolzaven , PSOE, PSM i UM, em va demanar que, com a redactor de la revisió del PGOU que ja tenia encarregada, m’entrevistés amb els representants de la propietat dels esmentats terrenys, els germans Xavier i Francisca Morey, per tractar d’arribar a una solució urbanísticament possible, acceptable per ells i que no perjudiqués les arques municipals.

Pel que em varen dir els responsables municipals, els propietaris dels terrenys venien sol·licitant des de temps enredera, quan jo encara no tenia relació professional amb l’Ajuntament de Bunyola, que se’ls atorgués la mateixa qualificació als seus terrenys que la dels seus veïnats o del contrari sol·licitarien l’expropiació, mitjançant la fixació d’un preu que, amb tota seguretat, resultaria molt elevat per a la capacitat econòmica municipal.

De fet, en aquells moments, la propietat ja havia iniciat els tràmits oportuns. L’opinió municipal era que el PGOU no obligava a la seva expropiació, i això defensava.

En la reunió que vaig mantenir amb els germans Morey, dels quals la germana és arquitecte, varem arribar a l’acord verbal següent:

– Ells seguirien amb la sol·licitud d’expropiació per via legal, pel preu que sol·licitaven, per tal de no perdre els dret que els emparava.

– L’Ajuntament seguiria mantenint que el PGOU no obligava a l’expropiació dels terrenys, ja que considerava que no establia que l’ús d’aparcament suposés que haguessin de ser de titularitat pública.

– L’Ajuntament, en la revisió del PGOU que jo s’estava redactant, qualificaria els seus terrenys igual que els veïnats, tal com sol·licitava la propietat.

– Els propietaris adquirien el compromís que, malgrat que la resolució judicial obligués a l’expropiació, no demanarien l’execució de la sentència mentre que en els documents de la revisió del PGOU la qualificació dels terrenys fossin la sol·licitada per ells i així resultés en l’aprovació definitiva.

– L’Ajuntament per la seva part es comprometia a, encara que la sentència judicial li donés la raó i no fora procedent l’expropiació, mantenir fins al final de la tramitació de la revisió del PGOU la qualificació sol·licitada per la propietat.

Aquest era l’acord que l’equip de govern havia decidit proposar i jo en el seu nom ho faig fer.

Tant el procés de sol·licitud d’expropiació dels terrenys instat per la propietat com la redacció de la revisió del PGOU seguien el seu curs segons l’acordat, però l’any 2007 arribaren les eleccions locals que provocaren un canvi radical en el govern municipal, passant a mans del PP i de l’AVI, els quals em varen contractar de nou com a arquitecte municipal, temporalment.

El regidor delegat d’urbanisme va passar a ser en Guillem Estarellas, al qual, tant a ell com a la resta de l’equip de govern, vaig intentar informar de totes les qüestions de caire urbanístic que suposadament havien de ser del seu interès per poder prendre les decisions oportunes, entre les quals, i per a jo la més important i de majors implicacions econòmiques per a l’Ajuntament, era seguir amb la tramitació de la revisió del PGOU.

No només hi havia sobre la taula la qüestió tractada amb els germans Morey i l’acord explicat abans. Hi havia també altres casos que tenien a veure amb altres terrenys que el vigent PGOU els atorguen una qualificació que obliga a la seva expropiació, els quals a hores d’ara segueixen igual o pitjor, atès que els seus propietaris ja han iniciat el procediment per reclamar els seus drets i que l’Ajuntament compleixi amb el seu deure d’expropiar.

D’aquí la meva recomanació al regidor Estarellas de continuar d’immediat amb la revisió del PGOU i que el nou equip de govern contactés amb els germans Morey per ratificar l’acord verbal adoptat en el seu dia, ja que del contrari es podrien derivar importants perjudicis econòmics per a les arques municipals, en el cas d’haver d’expropiar els seus terrenys.

Amb una manca absoluta d’originalitat i d ‘intel·ligència, tot el que venia del temps de l’anterior equip de govern era rebutjat, i per això la resposta textual que em va donar el regidor d’urbanisme Guillem Estarellas va ser: “Aquí qui fixa el calendari de feina som nosaltres. Primer ens hem d’estudiar les coses. Ja et direm quan trobem que s’ha de seguir amb el PGOU. Quan als terrenys dels Morey, que hi ha res firmat del que tu vares acordar amb ells? Si s’ha d’expropiar mira que bé, l’Ajuntament tendrà un solar dins el poble

En efecte, com diu l’encapçalament d’aquest escrit, el regidor Guillem Estarellas ha aconseguit el que volia, que l’Ajuntament tengui un solar dins el poble, innecessari, i mira a quin preu.

Mateu Carrió Muntaner,

Arquitecte de l’Ajuntament de Bunyola (2004-2008) i redactor de la revisió del PGOU

Bunyola primer

Una llista feta a Bunyola amb un projecte fet per gent de Bunyola, està -afortunadament!- en les nostres mans, en les mans de tots els qui volem prendre-hi part.

“Gent de Bunyola”? No és necessari tenir els quatre padrins bunyolins, o son pare i sa mare, o haver-hi nascut, per a sentir-se bunyolí o bunyolina; no basta, però, aspirar simplement a tenir els drets de qualsevol persona empadronada en el municipi per venir un dia cada quatre anys a votar a les eleccions munipals, amb la sola idea de defensar interessos particulars.

Hi ha individus que afirmen que són de Bunyola o “en tenen una cama”, quan allò que pensen realment és que Bunyola és seva, i que encara ho serà més si guanyen les eleccions. Bunyola no és d’ells. Bunyola no serà d’ells. Bunyola no pot ser d’uns pocs que veuen el poble com el territori on poden medrar a costa de tots.

Bunyola no és nostra, nosaltres som de Bunyola. Per això pensam que, si pensam en tots, tots hi sortim guanyant. Per això pensam un projecte al servei del bé públic, al servei de tot el poble.

Aquest projecte està obert a tota la gent que se sent de Bunyola i que vol aportar el seu pensament i el seu treball per què, per damunt d’uns pocs individus que volen fer-se Bunyola seva, prevalgui la Bunyola de tots: Bunyola primer!